dissabte, 14 de desembre del 2013

Personalitat e caractèr :: Indoles et animus



En el camp de la pràctica, no és difícil d’arribar a la conclusió que nosaltres, els catalans, som un poble desorientat de caràcter. Tenim molta personalitat, ja que són visibles les nostres peculiaritats diferencials, però ens flaqueja la resolució. Aquest matís psicològic, per a precisar-lo d’una manera exacta, mereix un aclariment: cal considerar com a personalitat el conjunt de les característiques que formen part de la manera de ser. En canvi, com a caràcter entendrem les actituds del nostre “jo” davant dels esdeveniments. Així diem que una persona no té caràcter quan no pren actituds, quan està indecisa enfront dels fets. Pot observar-se que hi ha persones que tenen molta personalitat, ja sigui pel grau de llurs sentiments o per la força de llur inteŀligència, però manquen de caràcter, perquè, malgrat la seva singularitat, no saben trobar el moment de prendre determinacions.
Carles M. Espinalt