L’actitud d’alguns, de molts escriptors valencians més vells, em portaren, més que per reacció, per precaució, a adoptar textualment Fabra. Els uns es pensaven, de bona fe potser, que el fet d’haver nascut a València implicava la garantia d’escriure correctament el valencià. Els altres dedicaven gran part de llur temps a improvisar-se criteris privats i absolutament idiotes sobre ortografia, prosòdia, sintaxi i — l’essencial — l’origen de la llengua. […] I, ja saps, entre uns i altres, casa per agranar. Lingüísticament, València era una casa de putes sense ama, i ells que em perdonen la manera de senyalar.
Joan Fuster
Això Fuster ho va escriure fa més de seixanta anys, i encara estem igual.
ResponElimina